Ajuntament de Centelles

L'ALCALDE PARLA

Els ajuntaments sí que són viables

Vivim intensament una situació econòmica molt difícil que ha propiciat que les autoritats econòmiques europees hagin intervingut l’economia de l’estat espanyol.

La intervenció, que es basa en reduir la despesa i apujar els ingressos amb impostos i productivitat, des d’Europa es justifica perquè hi ha més despeses que ingressos i fa que el desequilibri financer es vagi augmentant any rere any. Fet que es va tornar a produir a l’exercici del 2011 amb centenars de milers d’euros.
 
Estic d’acord que les administracions estan molt endeutades i el problema radica en com es paga aquest endeutament perquè encara ho estan més les economies industrials i familiars i això fa que la suma de l’endeutament sigui enorme.  

Tanmateix, des del meu punt de vista, el problema és que fins ara totes les mesures que s’han pres per tal de recaptar més diners han gravat els impostos indirectes i les taxes, que els paguem tots però que afecten més a les persones amb menys recursos. Això provoca una situació d’empobriment de les classes mitjanes i populars, i a més si tenim en compte que moltes famílies tenen membres a l’atur o en situació laboral precària.

Una de les altres mesures que s’ha pres és la de criminalitzar les accions fetes pels ajuntaments i sobre el seu endeutament i la seva viabilitat, ja que diuen que segons el nombre d’habitants no tenen sortida econòmica. Penso que res més lluny de la realitat. Precisament si mirem l’endeutament dels ajuntaments petits, els serveis que donen i el cost que tenen aquests serveis, veurem que això no és veritat. No cal dir que sempre hi ha excepcions, però de les excepcions no en podem fer normativa.

Darrere de tot aquest context econòmic hi ha una ideologia molt clara que és la que està prevalent i és la de posar en dubte la voluntat popular de la ciutadania i crear una normativa per modificar la Llei de bases de règim local per tal que els interventors i els secretaris municipals siguin de fet els verdaders gestors econòmics dels ens municipals i els qui hauran de donar comptes al Ministeri d’Hisenda -amb tot això als alcaldes solament els quedarà ser una figura representativa. La feina d’aquests funcionaris de carrera -que en cap cas poso en dubte la seva vàlua- ha de ser la de salvaguardar l’interès econòmic i jurídic del municipi, però la responsabilitat de gestió ha de recaure als representants escollits que són els que donen la cara a través de les seves formacions polítiques i al cap de quatre anys donen comptes a la ciutadania de tot el que han fet o no han fet.

Per altra part, per normativa, solament ens deixaran fer totes aquelles activitats que estipuli la Llei de bases de règim local i cap d’altra. Per exemple, no podrem donar serveis d’educació, de benestar, de lleure, de promoció econòmica, ... les polítiques que durant aquests anys han tingut grans encerts precisament perquè s’ha ajudat i s’ajuda a les persones des de la proximitat, però també des de l’efectivitat.

Es demostrarà una vegada més que aquests serveis són molt més econòmics a través de la política que es venia fent fins ara que realitzats des d’altres institucions molt més llunyanes, cosa que crearà molta més burocràcia.

Com deia abans, al darrera d’aquestes decisions de modificació de la Llei de bases de règim local  hi ha una ideologia molt concreta que és la de limitar la capacitat d’acció municipal i dels ajuntaments per tal de convertir aquests ens en purs gestors de control dels serveis més bàsics com poden ser: el manteniment de carrers i de clavegueres, la neteja viària, la recollida de residus, el servei d’aigües, el padró d’habitants...   en canvi es treu tota la gestió directa de l’atenció a les persones, la qual cosa vol dir el tracte directe amb la ciutadania com element cohesionador amb la societat i amb el seus problemes.

Si es consolida la modificació de la Llei, tal com està escrita en aquest moment i que el Consell de ministres pensa aprovar el mes de setembre, hi haurà un abans i un després de l’acció política municipal i deixarà a l’aire moltes incògnites com per exemple que una comunitat ha de tenir com a mínim 20.000 habitants perquè pugui gestionar els serveis a les persones al municipi. A més, aquests no es podran agrupar en consorcis ni  mancomunitats, solament podran formar part de diputacions i consells comarcals. A Catalunya hi ha comarques i capitals importants com la Seu d’Urgell, Solsona o Ripoll que no tenen aquests habitants i en canvi tenen una tradició de gestió de serveis que ningú pot posar en dubte.

Un altre element important és la capacitat de gestió econòmica dels ajuntaments. Els ajuntaments, com he dit abans, saben prou bé el que es pot fer o el que no es pot fer i si hi ha alguna cosa que es fa malament hi ha el Tribunal o la Sindicatura de comptes  perquè preguin mesures i facin recaure la responsabilitat a aquelles persones que ho han fet malament.  

Però el problema és que sempre s’ha legislat amb mentalitat urbana i quan es parla de serveis es parla d’un determinat criteri de serveis i quan es parla d’alcaldes, dels sous dels alcaldes, n’anomenen només els d’uns pocs, però la majoria cobren uns sous que són molt baixos i amb una dedicació de les 24 hores del dia i tant us els podeu trobar netejant, com posant cadires, com portant una persona al metge i han convertit la tasca d’alcalde o la de regidor al servei de la comunitat on viuen.

Perquè no podem pas oblidar que amb els recursos tècnics i telemàtics desenvolupats en el nostre país, actualment el problema no ve per la grandària o no d’un municipi, sinó que és per la voluntat d’uns determinats polítics que tenen el criteri de fer de l’acció municipal una acció solament administrativa i de control de la ciutadania.

Miquel Arisa Coma
Alcalde de Centelles

Centelles, agost 2012



 

Centelles

Destaquem

© Ajuntament de Centelles · C/ Nou, 19 CENTELLES 08540 (Barcelona) Tel. 938 810 375 Fax: 938 812 094