Ajuntament de Centelles

L'ALCALDE PARLA

Què passarà amb l’autonomia local en l’estat del benestar?

Després de molts mesos d’estira i afluixa a l’entorn de la modificació de la Llei reguladora de les bases del règim local i la Llei reguladora de les hisendes locals, ara, finalment, el consell de ministres ha aprovat un informe en el qual especifica quin és l’abast d’aquestes modificacions i paral·lelament amb això el govern de la Generalitat ha elaborat un parell d’esborranys sobre la llei catalana del regim local, d’acord amb allò que estipula l’actual Estatut d’autonomia.

Val a dir que la primera consideració que s’ha de fer és que les lleis de règim local i l’Estatut d’autonomia tenen el mateix rang  jurídic i, per tant, cal veure quina de les quals prevaldrà sobre l’altra i a més si tenim en compte que encara no hi ha una llei catalana de regim local.
 
Dit això, l’actual esborrany de la llei de l’estat proposa 28 modificacions a l’actual ordenament jurídic, les quals canvien el sentit del servei que es presta en els municipis i es passa a una mera gestió de serveis bàsics, que la mateixa llei ja especifica, com poden ser: neteja i manteniment de carrers, recollida de escombraries... i li treu tot tipus de competències sobre l’atenció a les persones a tots els municipis de menys de 20.000 habitants, i d’una manera encara més clara a tots els de menys de 5.000. Aquests ajuntaments podran prestar el serveis que no li siguin propis i participar en empreses i consorcis sempre que la seva situació financera els ho permeti.

A més, ja des d’aquest moment hi ha un control ferri a la despesa i s’ha centralitzat tot a través del ministeri d’Hisenda al qual trimestralment se li ha de justificar com es va fent la despesa i com s’executa el pressupost vigent. També es dóna una importància determinant als interventors, ja no solament com assessors i fiscalitzadors, sinó com a agents de control que poden determinar quin tipus de despesa es pot fer i quina no. Tota aquella activitat que no li sigui pròpia i no la pugui autofinançar el municipi passarà a dependre de les diputacions o dels consells comarcals.

Tot això vindrà estipulat per uns estàndards de qualitat dels serveis mínims que caldrà veure com es marquen, però serà un element més d’encasellament de l’activitat municipal. Val a dir que en tota aquesta reforma es posa en qüestió l’autonomia local i entra expressament en contradicció amb la Carta Europea que diu que tots els serveis s’han de fer al més a prop possible de la ciutadania i que tots els que es poden fer en àmbit local no tenen perquè fer-se en un altre àmbit.

No cal oblidar, però, que durant els anys de la bombolla immobiliària tots aquells municipis que tenien moltes llicències d’obres i plans urbanístics i que no van saber entendre que aquestes plusvàlues que produïen solament podien anar per reserves i inversió, ara es troben en una situació complicada ja que a finals del 2009 el deute de les hisendes locals de l’estat era de 7.885 milions d’euros i el del 2012 de 8.252 milions. Ara bé, primer cal esbrinar quins son els ajuntaments que han produït aquest deute i quin tipus d’inversions han fet que en aquest moment són difícils de mantenir i fins i tot de justificar, però això no té res a veure amb les dimensions dels municipis o amb la seva capacitat de gestionar, depèn del municipi i de com ha estructurat la seva despesa per a poder-la mantenir.

Si al final tot això s’acaba materialitzant en una norma d’àmbit estatal o català i se segueixen les premisses que han marcat els dos esborranys, tant l’estatal com el de la Generalitat, comportarà un debilitament de les competències locals i una centralització de la direcció dels serveis, la supressió de molts dels serveis que s’estan fent fins ara de l’atenció a la persona, des de l’àmbit econòmic fins el social, i els alcaldes, els equips de govern i  l’oposició no podran dir res sobre aquestes matèries, cosa que complicarà més encara la difícil situació que viuen moltes persones i famílies dels nostres municipis.

En l’actualitat aquesta norma té un clar sentit que és fer més dèbil encara l’estat del benestar i concentrar els poders de decisió convertint els representants locals en gestors dels serveis bàsics dels seus municipis. Però si això al final acaba succeint  -ja que els avantprojectes de llei encara no s’han presentat al parlament de l’estat ni al català- caldrà obrir una nova via de treball, que serà la de la solidaritat i buscar la manera de donar els serveis que la ciutadania ens reclama, ja que si no és així la nostra raó de ser en el si dels ajuntaments tindrà poc sentit.

Però tot el rebombori que en aquest moment estem vivint en el món local ve determinat per l’exigència de la Comunitat Econòmica Europea de posar ordre també a la despesa municipal i regional, i així ho determina un estudi que han fet el belga Marc Cools i el holandès Leen Verbeek. Per tant, tal com bufa el vent, la reducció de la despesa local serà un fet i la seva capacitat d’endeutament i de gestió també; però espero que el sentit comú ens faci veure que un municipi de 100 habitants pot donar uns serveis excel·lents amb el seu pressupost, igual que un de 50000 habitants. No sigui, com sempre pot passar, que paguin justos per pecadors, que els que hem fet bé els deures siguem els que hem de pagar els plats trencats dels altres. Amb orgull puc dir que a Centelles hem fet els deures bé amb un pressupost equilibrat i un deute mínim que no arriba al 7 %.

Miquel Arisa Coma
Alcalde de Centelles

Centelles, març 2013



 

Centelles

Destaquem

© Ajuntament de Centelles · C/ Nou, 19 CENTELLES 08540 (Barcelona) Tel. 938 810 375 Fax: 938 812 094