Durant les ultimes setmanes hi ha hagut múltiples controvèrsies a l’entorn de la gestió de diversos municipis, especialment sobre el tema del padró, arran d’una actitud concreta de l’Ajuntament de Vic, i ara sobre la decisió del municipi d’Ascó de col·locar un magatzem radioactiu a les instal·lacions de la central nuclear.

És evident que tothom expressa els seus motius i les decisions són preses a consciència en funció de les necessitats i dels interessos de cada un dels municipis afectats i els seus representants actuen amb la lògica i segons les necessitats i les exigències de la seva ciutadania.

S’ha posat de manifest d’una banda la interpretació d’una norma i això és absolutament legítim i de l’altra la instal·lació d’una activitat que hi ha un sector important de la població i del país que no la vol i posicions clares de partits polítics i de la societat civil.

El que s’ha d’analitzar bé és fins on arriba l’autonomia municipal per prendre segons quines decisions. Queda clar que en les dues decisions, la de Vic i la d’Ascó -molt diferents l’una de l’altra-, l’autonomia municipal no pot anar en contra de la voluntat i dels acords d’organismes superiors com poden ser el govern català, l’estatal o les directives europees, però s’ha de tenir en compte que aquestes decisions preses dels de l’àmbit municipal responen a una necessitat del lloc on es produeixen, en aquest cas en l’àmbit municipal, i per tant cal analitzar la situació des d’aquesta òptica.

Que hi hagi la necessitat de fer un magatzem de material radioactiu bé precedit de l’existència de les centrals nuclears. En el nostre país es produeixen aquests i altres residus que s’han d’emmagatzemar en un lloc adequat i el que no es pot fer és dir no perquè no, ja que els residus s’estan produint moment a moment i si no s’instal·len en llocs com aquests s’hauran de portar a d’altres menys segurs, cosa que pot provocar més possibilitats d’accidents i més risc per a la població. Tot això ens indica que la discussió ha de ser per buscar el millor lloc per a col·locar-los, amb el màxim de transparència i seguretat possible, i no ens hem d’entestar amb discussions que no aborden el problema real i solament l’enfoquen des de l’òptica de les voluntats individuals i no sobre les necessitats reals de la societat, ja que el problema el tenim ara i en els propers anys s’agreujarà perquè aquests residus que s’anaven generant en els últims anys es traslladaven a magatzems de França i d’Anglaterra i ara s’han de retornar cap aquí.

Un cas similar passava a la nostra comarca fa tot just 14 anys quan tots els municipis tenien el seu abocador de deixalles en el seu terme i anaven acumulant residus en molt indrets sense cap mena de control ni de seguretat i va ser en aquell moment quan la ferma decisió de les persones responsables del Consell Comarcal van tirar endavant un abocador comarcal en un lloc adequat com és Orís que va permetre fer un dipòsit controlat, per a tota la comarca, de deixalles no reciclables i actualment tot i fer una bona selecció encara hi van a parar més d’un 60 % dels residus que produïm. Si en aquell moment cap municipi de la comarca hagués volgut l’abocador no s’haurien pogut tancar i sanejar els que hi havia i ja ens podem imaginar quina situació tindríem de contaminació i de manca de control, cosa que crearia innombrables problemes de brutícia, de rates i de deixadesa, com havia estat fins aleshores.

En conseqüència i sense voler-me ficar en cap de les decisions preses, cal que tots prenguem consciència que hi ha problemes que afecten al nostre desenvolupament i cal primer de tot disposar de la màxima informació i després intentar buscar la millor solució possible per donar sortida a les necessitats reals.

Miquel Arisa Coma
Alcalde de Centelles

Centelles, gener de 2010