Abril 2012
La tòfona i Centelles
Les primeres referències històriques procedeixen de Babilònia, cap el 3000 aC, i es multipliquen en època clàssica. Apici (segle I dC) inclou les primeres receptes conegudes en el seu llibre De re coquinaria.
Després d'un interval durant l'Edat Mitjana en què ple seu color negre i el seu origen misteriós hom els atribuïa poders malèfics, les tòfones van tornar a ser utilitzades a la cuina i es van començar a estudiar científicament (Opusculum de Tuverius, 1536).
Tot i això, durant anys la tòfona encara va conservar el seu misteri, raó que explica la seva presència en fórmules curatives, rituals de bruixeria, etc.
Es té constància que a Osona es collien tòfones des de l'any 1675, data en que s'enviaven des de Vic a la casa del Virrei de Catalunya a Barcelona.
Als anys 20 del segle XIX, un veí de Centelles, Joan Soler, que vivia a la Plaça Major de la vila, fou el primer negociant modern de tòfones. La seva activitat va obrir la porta a un negoci lucratiu i, amb l'arribada de la carretera i el ferrocarril, cada vegada més organitzat i d'abast geogràfic més extens, en el qual Centelles va ocupar sempre un lloc central. A finals del segle XIX, el mercat de Centelles marcava el preu de referència de la tòfona a tot l'Estat.
Actualment, la tòfona torna a ser un tret distintiu de la vila a efectes d’identitat local i, progressivament, de transcendència econòmica.
Als comerços locals sempre es pot trobar tòfona en conserva o incorporada a la cuina, als embotits, etc. i, un cop l’any, abans de Nadal, es fa la singular Fira de la Tòfona de Centelles, que és una ocasió d’adquirir i tastar el diamant negre de la cuina catalana i internacional.
La Setmana de la Tòfona de Centelles té un escenari privilegiat en el nucli antic de Centelles: el patrimoni gòtic del que havia estat vila comtal, les construccions modernistes d’una reputada vila d’estiueig, el comerç més modern i de qualitat, els bars i restaurants, etc.

UN TRESOR ENTERRAT
“ La tòfona sempre ha estat envoltada d’un vel misteriós, especialment pel seu elevat preu que la fa ser cobejada per a molts.
Les tòfones neixen sota terra i només les troben aquells que estan entrenats per a fer-ho. La seva venta sempre es produeix també amb cert secretisme: un bon tofonaire mai ensenyarà obertament el seu producte, perquè només observant-lo, diuen, ja es pot saber on ha estat collit.
Actualment, molts cuiners l’han recuperat per incloure-la en els seus plats, malgrat que la tòfona ha estat sempre molt valorada i ja els antics grecs es delien per ella.”


















