Ajuntament de Centelles

HISTÒRIA


Pels voltants del municipi es troben restes de l’antiguitat com la tomba de l’Ollic -dolmen funerari- o bé trams de la via romana que anava de Barcelona a Vic i també s’han trobat elements ibers. Però la primera referència històrica del topònim Centelles apareix l’any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV es converteixen en barons. El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.

El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que pren el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d’Amunt o de Sant Martí i el Nou, l’únic que s’ha conservat.

Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714) Centelles va donar suport a Felip d’Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la Independència (1808-1812) van devastar part del nucli urbà.

Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d’alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l’impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d’energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l’Electra Municipal el 1926.

Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a les dècada dels 60. L’augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l’expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l’expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d’aquest creixement.

A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l’any 2002. Darrerament, la inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI.

El portal de Centelles

Alcalde Arisa La torre-portal de la Casa de la Vila és un dels elements més emblemàtics de Centelles per dos motius: perquè constitueix una mostra de l’arquitectura urbana defensiva de mitjan segle XVI (és l’únic vestigi que resta dempeus de l’antic cercle de murs i torres que envoltaven el nucli de la vila) i perquè en la seva sala noble s’hi va reunir, fins a mitjan segle XIX, el consell municipal, activitat que es va reprendre el 1928, després de la restauració del portal.

Aquest portal, però, va estar a punt de desaparèixer quan, el mes de juny de 1917, alguns veïns van considerar incòmode el trànsit de carros i vianants a través de l’únic pas que hi havia, i van començar a desmuntar alguns carreus dels brancals i part del paredat.
Davant l’intent d’enderroc, la Diputació de Barcelona hi va intervenir per primer cop. Jeroni Martorell, arquitecte director des de 1915 del novell Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va redactar el mateix any de 1917 un projecte per donar solució a la reivindicació dels veïns i, alhora, restaurar el portal. Es van obrir dos nous portals per a vianants, un a cada costat de l’antic, i es va recuperar la imatge que havia tingut la torre en el seu origen, tot desmuntant la teulada i deixant lliures els merlets.

En el seu projecte, Jeroni Martorell suggeria la compra d’una casa de tres plantes contigua a la torre-portal per instal·lar-hi l’escala d’accés a la torre (ja que calia enderrocar l’antiga de cargol per obrir els passos de vianants) i el servei de telèfons amb què la Mancomunitat de Catalunya volia dotar la vila. La casa va ser adquirida el mes de novembre de 1918. L’any 1919 es van fer obres a l’edifici (la teulada i la reforma de la façana), però el servei de telèfons mai no va arribar a funcionar. El mateix any de 1919 es va restaurar el porta, d’acord amb el projecte de Martorell.

Cap a 1921, es van enllestir la reforma de la façana de la casa (amb la transformació de les dues portes en finestres) i la neteja de la façana de la torre. Entre 1927 i 1928, un cop cedit l’ús de la casa a l’Ajuntament, la Diputació va fer obres per convertir el conjunt en Casa de la Vila. S’hi va construir l’escala nova amb accés directe a la torre i es va fer una nova distribució de les plantes, que es van moblar i decorar seguint el projecte de Martorell: arrambadors de ferro, arrimadors de ceràmica, sostres pintats amb sanefes, mobiliari del saó i vitralls policroms emplomats, amb els escuts de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Centelles.

L’any 1956, l’Ajuntament de Centelles va demanar a la Diputació que fes algunes reformes a l’edifici, ja que en els dos balcons de la planta noble la Corporació municipal no tenia espai suficient per poder presenciar els actes oficials i públics. La substitució dels balcons en una balconada es va portar a terme cap a 1960 sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs, aleshores director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments.

Gairebé setanta anys després de la primera restauració, va caldre novament fer obres al conjunt a causa de l’envelliment lògic dels edificis. La nova intervenció, realitzada entre 1987 i 1988 i dirigida per l’arquitecte Antoni González, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments des de 1981, va consistir fonamentalment en la reparació, la neteja i, en alguns casos, la restauració dels elements constructius, ornamentals i de mobiliari d’aquella primera restauració dirigida per Martorell. Es van substituir els arrebossats i estucs de la torre a causa del mal estat en què es trobaven i es va aprofitar l’ocasió per arrebossar i estucar la façana de la casa, on s’hi va esgrafiar el rètol «Casa de la Vila».

Galeria de fotos històriques

  • Vista de Banyeres Vista de Banyeres
  • Urb. BellesguardUrb. Bellesguard
  • C/ Buenos AiresC/ Buenos Aires
  • C/ St. JoanC/ St. Joan
  • Capella de JesúsCapella de Jesús
  • Castell St. MartíCastell St. Martí
  • Fàbrica EstabanellFàbrica Estabanell
  • Fàbrica EstabanellFàbrica Estabanell
  • Fàbrica EstabanellFàbrica Estabanell
  • Estació ferrocarrilEstació ferrocarril
  • Estació ferrocarrilEstació ferrocarril
  • Font de ca l'OllerFont de ca l'Oller
  • Font de BanyeresFont de Banyeres
  • Font CalentaFont Calenta
  • Gorg negreGorg negre
  • Església parroquial Església parroquial
  • Mas LlavinaMas Llavina
  • Ermita Sta. MadronaErmita Sta. Madrona
  • Coral La VioletaCoral La Violeta
  • C/ Buenos AiresC/ Buenos Aires
  • El passeigEl passeig
  • C/ Marquès PeñaplataC/ Marquès Peñaplata
  • C/ Marquès PeñaplataC/ Marquès Peñaplata
  • Teatre CinemaTeatre Cinema
  • Pla del mestrePla del mestre
  • Pla del mestrePla del mestre
  • La plaça MajorLa plaça Major
  • La plaça MajorLa plaça Major
  • La plaça MajorLa plaça Major
  • La plaça MajorLa plaça Major
  • El PurgatoriEl Purgatori
  • C/ St.Joan i de SerratC/ St.Joan i de Serrat
  • C/ St. JosepC/ St. Josep
  • C/ Socós C/ Socós
  • El portalEl portal
  • El portalEl portal
  • El portalEl portal
  • El portalEl portal 1917
  • El portalEl portal 1919
  • El portalEl portal 1921
  • El portalEl portal 1986
  • El portalEl portal 1990

Data actualització: 01/07/2013

Destaquem

© Ajuntament de Centelles · C/ Nou, 19 CENTELLES 08540 (Barcelona) Tel. 938 810 375 Fax: 938 812 094