Imprimir Ajuda'ns a millorar Pere Barnils

Commemoració dels 90 anys de la proclamació de la Segona República

Centelles, del 12 al 23 d’abril de 1931

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals a Espanya que van ser preses com un plebiscit entre la Monarquia d’Alfons XIII i la República. Van estar regulades per la Llei electoral del 8 d’agost de 1907, per la qual eren electors els homes majors de vint-i-cinc anys amb un mínim de dos anys de residència al municipi i podien ser escollits regidors tots els homes majors de vint-i-cinc anys amb un mínim de dos anys de residència al municipi i que haguessin estat proclamats candidats.

Centelles amb una població de 2681 habitants de dret el 1930, tenia un cens electoral de 657 electors dividits en dos districtes. El 5 d’abril de 1931 la Junta Municipal del Cens va proclamar 26 candidats, tots per haver estat proposats per dos regidors o exregidors: Joan Castany Güell, Joan Albanell Argemí, Josep Castany Güell, Joan Soldevila Arbó, Joan Bonaventura Costa, Joan Ruvireta Arisa, Isidre Ribalta Boix, Pere Gutés Suñé, Alfons Creus Bigas, Pere Falgueras Ruaix, Pere Molist Pujalt, José Prims Comas, Juan Cruells Falgueras, Acisclo Grau Varaldés, Baltasar Giol Puig, Joan Serra Vidal, Joan Soler Vivet, Josep Mas Cerdá, Joan Saforas Riera, Ramon Soler Casacuberta, Josep Soldevila Aregall, Josep Ayza Bancells, Francesc Barnils Casas, Lluis Llavina Garriga, Ramon Grau Arola i Josep Arnau Viñolas.

El dia 12 d’abril a les 7 del matí va començar la constitució de les meses als dos districtes electorals existents, sense incidències.

El col·legi electoral del districte 1 estava situat a l’antic edifici de l’Ajuntament on hi havia l’escola de nens al carrer Nou, 11 i comprenia els 321 electors dels carrers Collsuspina, Nou, Santa Anna, Sant Cristòfol, Socós, plaça Major, plaça Vella, Hospital, Sant Antoni, Sant Mamet (actual Fortuny), Marquès de Peñaplata i Jesús.

El col·legi electoral del districte 2 estava situat als baixos de la casa del carrer Sant Joan, 11 i comprenia els 336 electors dels carrers Sant Joan, Serrat, Sant Martí, Sant Jaume, plaça Alfons XIII (actual Pla del Mestre), Buenos Aires, ronda Coromines, Sant Josep, Estació i dels diversos ravals i cases de pagès.

La votació es va iniciar a les 8 del matí i fins a les 4 de tarda els electors van tenir temps de dipositar a l’urna una papereta plegada amb el nom o noms dels seus candidats. Després va començar l’escrutini que també va transcórrer sense incidències. El resultat va ser el següent:

  Electors Paperetes Votants Participació
Districte 1 321 223 223 69,47%
Districte 2 336 186 186 55,36%
TOTAL 657 409 409 62,25%
Districte 1  
Nom vots
Josep Soldevila Aregall 157
Pere Gutés Suñer 144
Josep Ayza Bancells 125
Ramon Soler Casacuberta 112
Joan Castany Güell 105
Baltasar Giol Puig 73
Joan Saforas Riera 64
Jaume Planas Casanovas 11
Joan Albanell Argemí 10
Joan Rovira Font 9
Isidre Ribalta Boix 1
Joan Bonaventura Costa 1
En Blanco 1
Districte 2  
Nom vots
Isidre Ribalta Boix 157
Lluís Llavina Garriga 152
Joan Bonaventura Costa 126
Pere Falgueras Ruaix 78
Joan Saforas Riera 12
Joan Castany Güell 2
Baltasar Giol Puig 2
Pere Gutés Suñe 1
Josep Soldevila Aregall 3
Ramon Soler Casacuberta 1
Joan Rovira Font 1
Pere Sors Codina 1


Quan el 14 d’abril es van donar a conèixer els resultats a les principals ciutats espanyoles i catalanes la majoria dels regidors van ser republicans. Centelles no va ser una excepció, les eleccions les va guanyar una coalició de caràcter republicà, catalanista i obrerista, sota l’aixopluc del recentment creat Partit Catalanista Republicà (PCR) , que va aconseguir vuit regidors per només dos dels monàrquics.

Francesc Masferrer, director i propietari del Diari de Vich, va ser l’encarregat d’organitzar Acció Catalana a la comarca d’Osona. El 23 de juliol del 1930 s’hi va publicar el manifest titulat “A l’opinió centellenca” en el que un grup de joves de la vila explicaven l’inici d’una nova aventura política sota el nom de Joventut d’Acció Catalana:

Durant aquests sis anys, quatre mesos i tretze dies d'ignominiosa dictadura hem hagut de sofrir les injustícies més indignes i cruels. Totes les nostres coses més preuades: la nostra parla, la nostra bandera, la nostra dignitat, els nostres sentiments, i totes les coses catalanes, han estat escarnides i perseguides injustament. Els nostres homes més representatius han estat perseguits i condemnats com a vulgars criminals. Després d'això ja no hi ha indiferència ni abstenció possibles. Tenim el deure d'aixecar-nos tots com un sol home.

En les actuals circumstàncies no tenim pas el dret d'ésser apolítics. Devem per contra, definir-nos bé i lluitar per a esborrar les taques del passat i evitar sobretot les del pervindre.

L'element jove d'aquesta Vila —políticament inèdit— comprenent la transcendència dels moments que atravessa Catalunya, s'agrupa amb fe, a l'entorn de la bandera desplegada per «Acció Catalana» i es disposa a actuar i lluitar per a l'assoliment del triomf de les quatre afirmacions bàsiques: Catalanisme, Liberalisme, Democràcia, República.

El que ens proposem, els que volem constituir l'entitat «JOVENTUT D'ACCIÓ CATALANA» en aquesta Vila, és: Propagar els ideals de Catalanisme, Liberalisme, Democràcia, República. Però la raó suprema del nostre agrupament és la de treballar Catalunya endins, això és: desvetllar la consciència catalanista del nostre poble i depurar i fer més exigent la nostra catalanitat.

Diari de Vich. 23 de juliol de 1930. memoriaesquerra.cat

En dirigir-nos al poble de Centelles amb el present Manifest, els que sien, ho fan tant per a donar expressió als seus sentiments més arrelats, com per a convidar als nostres veïns a què vulguin col·laborar al triomf d'aquests ideals. Tots, sense exclusió de ningú, hem de sumar-nos i unir-nos per a treballar pel seu triomf; tots devem ésser participants en aquesta obra alliberadora; no hi ha res que'ls nostres veïns pertanyin a una entitat diferent del nostre poble, que responen, cada una a les preferències personals dels veïns; no venim, no caldria dir-ho, a destruir cap de les organitzacions locals que existeixen a casa nostra; solament venim a predicar que, pel triomf dels nostres ideals, cal l'unió de tots els veïns per damunt d'aquelles organitzacions, i respectant-les.

Joves centellencs, que porten el llacet barrat, si és que us sentiu catalanistes, però catalanistes de fe, disposats a qualsevol sacrifici per a la nostra Catalunya, veniu a engrossir les files de «JOVENTUT D'ACCIÓ CATALANA».

Els que simpatitzin amb els nostres ideals i vulguin ajudar-nos en aquesta tasca difícil, només han de fer-ne esment a qualsevol dels signants del present Manifest.

Joan Pagès Dorrius, Josep Rovira Canas, Joan Ribalta Arnau, Lluís Soldevila Arbó, Marcelí Tarrés Martal, Josep Valentí, Jaume Font Duran, Joan Bonaventura Costa, Jaume Soler Roca, Lluis Güell Querol, Josep Sala Molist, Jaume Vinyoles Valldoriola, Josep Bou Vila, Pere Rahola Mir.

Centelles, Juliol de 1930.

Quan a partir del mes de febrer del 1931 es va iniciar el procés de reunificació entre AC i ACR, el Diari de Vich es va convertir en el portaveu d’aquesta reunificació a la comarca i Francesc Masferrer va acabar esdevenint el delegat comarcal del PCR.

A l’acte de constitució del PCR, que es va celebrar al Teatre del Bosc de Barcelona el 22 de març del 1931 hi va assistir una representació local . Tres dies després, el 25, es va celebrar un míting d’aquest partit al Teatre Nou de Centelles del qual el Diari de Vich va fer la següent ressenya:

Diari de Vich. 26 de març de 1931 memoriaesquerra.cat

L’acte d’ahir a Centelles

En mig d’un gran entusiame, en el Teatre Nou, de Centelles, es celebrà l’acte organitzat pels elements d’Acció Catalana d’aquella població. Els discursos, tal com havien anunciat, anaren a càrrec dels senyors Eduard Ragasol i Francesc M. Masferrer.

Parla primer el senyor Masferrer el qual fa unes oportunes disquisicions sobre el concepte de Pàtria. Diu que el Partit Catalanista Republicà, és un partit d’ordre i és republicà per considerar que en les circumstàncies actuals, la República és l’únic procediment democràtic de Govern, el qual ha de garantir el respecte a totes les idees nobles, tan atropellades, fins avui, per les institucions que governen el nostre poble.

El senyor Ragasol parla de la igualtat en l’ensenyament, un dels aspectes més interessants inclosos en el programa del Partit Catalanista Republicà. Amb la implantació d’aquesta igualtat, diu, els homes poden desenrotllar-se segons les seves qualitats intel·lectuals i no, com passa avui, segons les seves possibilitats econòmiques.

Els oradors foren molt aplaudits així com el senyor President d’Acció Catalana i el senyor Castany que parlaren un al començament i l’altre a l’acabament de l’acte”.

La Publicitat el dia 14 d’abril donava els resultats de les eleccions municipals a Centelles, indicant la filiació política dels 10 regidors escollits:

Les eleccions a Catalunya

A Centelles

A Centelles, les eleccions municipals han donat el resultat següent:

Josep Soldevila, independent; Lluís Llavina, id.; Ramon Soler, id.; Josep Ayza, republicà independent; Joan Castany, d’Acció Catalana Republicana; Joan Bonaventura, id.; Pere Gorés [sic], obrer cooperativista; Isidre Ribalta, id. id.; Pere Falguera, monàrquic; Baltasar Giol, id.

Total, 3 independents, 3 republicans, 2 obrers i 2 monàrquics.

A remarcar, que els dos monàrquics han sortit per les minories.

Centelles està al costat de la República.

No cal dir que ens n’alegrem.

La Publicitat. 14 d’abril de 1931. memoriaesquerra.cat

A l’escrutini general del 16 d’abril de 1931, es van proclamar oficialment els 10 regidors electes que corresponien segons la Llei municipal de 1877, per ser els que tenien major número de vots en els districtes electorals corresponents:

Districte 1: Josep Soldevila Aregall, Pere Gutés Suñer, Josep Ayza Bancells, Ramon Soler Casacuberta, Joan Castany Güell i Baltasar Giol Puig.

Districte 2: Isidre Ribalta Boix, Lluís Llavina Garriga, Joan Bonaventura Costa i Pere Falgueras Ruaix.

Acta d’escrutini general de l’elecció de regidors del 16 d’abril de 1931. CAT AMCEN. Fons Ajuntament de Centelles. 101.10.01. 1931.

Però el dia abans, el 15 d’abril de 1931, i per tant sense haver-se portat a terme l’escrutini que donava els resultats oficials, es van celebrar dues sessions a l’Ajuntament.

Acta del 15 d’abril de 1931. CAT AMCEN. 101.01.02.01.01.
Acta de l’Ajuntament en Ple de la sessió del 15 d’abril de 1931. 101.01.02.01.01.

La primera a les 13.00 hores es van reunir a la sala de sessions de l’ajuntament els regidors electes d’Acció Catalana Republicana, Joan Castany Güell i Joan Bonaventura Costa, amb en Pere Sors Codina, alcalde exercint dando cumplimiento a las instrucciones para la proclamación de la República Catalana en los Ayuntamientos de Cataluña, el señor alcalde da y confiere en el cargo a [los] referidos Regidores electos D. Juan Castany Güell y D. Juan Bonaventura Costa haciendo entrega a los mismos de las insignias del cargo, procediéndose seguidamente a la promulgación del correspondiente bando proclamando la República.

La segona es va fer a les 15.00 hores i va servir per a la constitució del nou consistori sorgit de les eleccions del dia 12. Van assistir els consellers electes Joan Castany Güell, Joan Bonaventura Costa, Pere Gutés Suñer, Isidre Ribalta Boix, Ramon Soler Casacuberta, Josep Ayza Bancells, Lluis Llavina Garriga, Pere Falgueras Ruaix i Baltasar Giol Puig, trobant-se absent el regidor electe Josep Soldevila Aregall.
Después de un breve cambio de impresiones entre los reunidos a fin de donar debido cumplimiento a las instrucciones para proclamación de la República Catalana en los municipios de Cataluña, unánimemente han acordado nombrar como alcalde provisional a D. Juan Castany Güell haciendo entrega al mismo de las insignias de dicho cargo y dándole orden al Alguacil para que proceda a hacer público el bando sobre la proclamación de la República.

L’endemà, dia 16, el nou consistori es va tornar a reunir en sessió extraordinària sota la presidència de l’alcalde provisional Joan Castany Güell i amb l’assistència dels regidors electes a les 20.00 hores. L’objectiu de la sessió va ser la de constituir definitivament l’Ajuntament, complint l’ordre telegràfica del governador civil que en aquell moment era Lluís Companys.

Prèvia lectura de los artículos de la Llei Municipal del 2 d’octubre del 1877 referentes al caso, se procedió a la elección de alcalde en votación secreta que los Concejales llamados por orden de votos obtenidos fueron depositando de uno en uno en la urna preparada al efecto de conformidad al artículo 54 de la citada ley municipal.

Terminada la votación y efectuado el escrutinio del modo prevenido en el art. 55 de la repetida ley resultaron:

D. José Soldevila Aregall 4 votos
D. Ramón Soler Casacuberta 5 votos
D. Juan Castany Güell 1 voto

Como sea que ninguno de los antes expresados Sres. ha obtenido mayoría de votos anunció el Sr. Presidente iba a procederse a nueva votación dando el siguiente resultado: D. Ramón Soler Casacuberta 6 votos
D. José Soldevila Aregall 4 votos

Y resultando que la mayoría de votos la ha obtenido D. Ramón Soler Casacabuerta fue proclamado Alcalde Presidente por la presidencia interina, pasando acto seguido a ocupar la Presidencia y recibiendo las insignias de su cargo.

La sessió va continuar triant els càrrecs següents:

- 1r tinent: Joan Castany Güell;
- 2n tinent: Josep Soldevila Aregall, que també va ser designat com a regidor Dipositari;
- Regidor-síndic: Joan Bonaventura Costa;
- Regidor-síndic suplent: Pere Gutés Suñer.

D’acord amb l’esmentada Llei Municipal es es van assenyalar els dies de sessions els dijous a les 20.30 hores cada setmana en primera convocatòria i els dissabtes a la mateixa hora per la segona.

A la sessió del Ple del dia 23 d’abril de 1931, entre d’altres temes a tractar, es van anomenar les diferents comissions de funcionament:

- Governació: Castany, Bonaventura, Falgueras.
- Hisenda: Ribalta, Llavina i Giol.
- Foment: Soldevila, Ayza i Gutés.
- Representant a l’Electra: Josep Ayza Bancells.
- Governació: Castany, Bonaventura, Falgueras.
- Hisenda: Ribalta, Llavina i Giol.
- Foment: Soldevila, Ayza i Gutés.
- Representant a l’Electra: Josep Ayza Bancells.

Text: Joan Corbalán i Maria Dolors Bernal
Documentació: Arxiu Municipal de Centelles i Fundació Josep Irla

Darrera actualització: 12 d'abril de 2021

AVÍS LEGAL

S’autoritzen les reproduccions privades dels documents amb finalitats personals, docents, d’estudi o recerca i no comercials, citant la seva procedència, respectant la seva autoria i sense fer-ne difusió per cap mitjà.
Per a qualsevol altre ús diferent als especificats cal sol·licitar autorització a l’Ajuntament de Centelles.

Responsable polític

Responsable tècnic

Més informació