Enginyer, urbanista i polític. Neix el 23 de desembre de 1815 al mas el Cerdà de la Garga de Centelles. Com que no era l’hereu el seu destí va anar encaminat als estudis. El 1835 es trasllada a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid i exerceix com enginyer de l’administració estatal a diverses províncies.
Abandona la seva carrera el 1849 quan es converteix en l’hereu del mas Cerdà i contrau matrimoni amb Clotilde Bosch. A partir d’aquest moment s’instal·la a Barcelona on exerceix d’urbanista i reprèn la seva activitat política.
Entre les seves obres destaca el Pla de reforma i eixample de Barcelona, aprovat definitivament el 1860, i la Teoria General de l’Urbanització, publicada el 1867. Amb la Restauració de la Monarquia d’Alfons XII s’acaba la seva vida política i professional.
Amb una salut fràgil, una posició econòmica delicada i una vida personal sempre subordinada a la pública, mor el 21 d’agost de 1876 a Caldes de Besaya (Santander).
Més informació: www.espaicerda.cat
Recorregut pels espais de Centelles vinculats a Ildefons Cerdà.
En una localització privilegiada al pla de la Garga hi ha el Cerdà, la casa natal de l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà i Sunyer.
A finals del segle XV s’hi estableix la família Cerdà, procedent de Sant Quirze de Safaja. La plenitud del mas arriba al segle XVIII quan la família es confirma com una de les principals terratinents de la zona i el mas pren la forma de clos tancat amb la casa principal presidint el veïnat.
Després de la mort d’Ildefons Cerdà, tant per motius econòmics com per l’establiment de les seves filles a l’estranger, es trenca la vinculació de la família Cerdà amb el mas i el 1890 la possessió passa a mans del Duc de Solferino.
Com a enginyer de camins, rep l’encàrrec de les carreteres de Reus a Tarragona i Mora d’Ebre, de Barcelona a Sarrià, de Sitges a Canyelles, de Girona a Banyoles i Besalú, de Mataró a Granollers, de Barcelona a Terrassa, d’Igualada a Calaf...
Al setembre de 1842 projecta la carretera de Vic a Barcelona, que passa per Centelles, encara que el projecte final en el tram de Granollers a Tona és d’Elias Aquino.
Aquest projecte es va presentar a Madrid el 9 de març de 1857 i va ser aprovat per Real Ordre el 4 de juny de 1857. No obstant, no és fins el 2 de febrer de 1862 que s’aprova la llei autoritzant al govern per atorgar la concessió del ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, segons el projecte aprovat per Real Ordre de 18 de desembre de 1860. Tots els estudis posteriors i el projecte definitiu estan basats en el projecte de Cerdà. El tram de Granollers a Vic va ser inaugurat el 8 de juliol de 1875.
El Ple de l’Ajuntament en la sessió del 24 d’abril de 1973 acorda dar el nombre de Colegio de EGB Ildefonso Cerdà al Colegio de Enseñanaza General Básica de esta villa, antes Escuela Nacional Graduada Mixta.
El Ple de l’Ajuntament en la sessió del 28 de juny de 1967 va acordar donar el nom d’Ildefons Cerdà a la vía que va des de San Antonio hasta el final de la cuesta del Vapor, hoy conocida por Carretera de San Antonio.
Monument dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Soler Montagut i inaugurat el 31 de desembre de 1976.
Darrera actualització: 27 de març de 2020