Imprimir Ajuda'ns a millorar Què visitar

Els 10 elements que no et pots perdre si visites Centelles

  • El Portal i l’Ajuntament

    El Portal és un dels elements més emblemàtics de Centelles. És una mostra de l’arquitectura urbana defensiva del segle XVI i és l’únic vestigi que s’ha conservat del recinte emmurallat de la vila, que constava de dos portals més.

    L’intent de destrucció del Portal el 1917 va propiciar la intervenció de la Mancomunitat de Catalunya, i concretament de seu arquitecte Jeroni Martorell, amb una proposta que garantia la seva conservació i el dotava d’una nova escala d’accés, que posteriorment va permetre utilitzar la casa del costat com a casa de la vila. Així, el 31 de desembre de 1927, la sala del Portal recuperava la seva funció com a sala de sessions de l’Ajuntament, en la qual ja s’havia reunit fins el segle XIX el Consell de la vila i del comtat.

    » Més informació sobre el portal

  • La Sagrera

    Aquest espai de trenta passes al voltant de l’església sota protecció eclesiàstica es documenta des del segle XII i dos segles més tard ja està urbanitzat i organitzat entorn de la plaça Vella. En aquest espai s’hi podia trobar l’església (el seu aspecte actual es deu a la construcció d’un nou edifici entre el 1704 i el 1711), el cementiri, la plaça i els sagrers que es convertiran en habitatges. Les mateixes parets posteriors de les cases que donaven al primer tram del carrer de l’Hospital funcionaven com a murs. En poc temps la sagrera s’amplia pel sud amb la creació dels actuals carrers de l’Hospital i de Sant Antoni. A principis del segle XV el baró Gilabert VII de Centelles s’hi fa una casa.

  • La plaça Major

    El primer terç del segle XVI els barons formulen una operació urbanística plenament renaixentista que suposa la consolidació de l’espai públic de la nova plaça i el creixement dels carrers a banda i banda amb la construcció de la capella del Socós i la de Jesús. Al cantó nord de la plaça s’hi construeix la nova casa el baró Guillem Ramon II, mentre que als seus germans Enric i Serafí els correspon les actuals can Sors i can Domingo, respectivament.

    Les últimes investigacions apunten que Francesc Xavier de Blanes va edificar un nou palau concorde al seu estatus a la banda de ponent de la plaça a principis del segle XVIII.

    En aquest espai també trobem la font que va ser donació del comte de Centelles el 1901, coronada per una escultura del Sagrat Cor de 1957, i el grup escultòric de l’orquestra Baliga-balaga del 2006.

  • El safareig del Serrat

    Les obres de canalització de l’aigua del torrent de Riucerdà per al proveïment de la població l’any 1900 van suposar la construcció d’un conjunt format per un dipòsit, un abeurador, una font i un safareig al final del carrer del Serrat. Aquest va ser el darrer safareig públic de Centelles que va estar en ús. A inicis dels anys 90 es va desmuntar l’abeurador, la font i un dels coberts del dipòsit, el conjunt restant es va consolidar en una intervenció el 2012.

  • El Passeig

    El Passeig projectat per Manuel Joaquim Raspall és el resultat de la necessitat de diferenciar l’espai públic de la propietat privada de la família Pratmarsó. El 1919 s’acorda que Miquel Pratmarsó es farà càrrec de les obres privades i públiques. Amb estil modernista tardà es monumentalitza l’espai amb elements de mobiliari urbà funcionals i ornamentals com els fanals de forja i vidre que coronen els pilars i les baranes de ferro dels bancs, així com el mur i la portada d’accés a la finca Pratmarsó. el seu aspecte tan característic.

    Les obres s’inauguren durant la Festa de l’arbre de 1924 i posteriorment es pavimenta amb peces de dos colors de graveta rentada que li donen el seu aspecte tan característic.

  • L’escola Ildefons Cerdà

    El 7 de maig de 1933 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va posar la primera pedra de l’edifici de les escoles públiques. El conjunt va ser construït entre el 1934 i el 1937 fora del centre urbà, segons el projecte de l’arquitecte municipal Josep Anselm Capdevila, aprovat el 1932.

    D’estil noucentista, el conjunt originàriament es planteja amb dos pavellons paral•lels, un per a nens i l’altre per a nenes, units per una porxada a l’extrem posterior i un edifici sobresortit al mig que acolliria els serveis i una sala d’actes al primer pis.

  • Sauva Negra

    Espai singular de 110 ha representatiu del paisatge subhumit entre les comarques del Moianès i Osona, de les quals 40,03 ha corresponen al municipi de Centelles. A banda d’alzinars i pinedes als solells i boscos submediterranis, joncedes i prats mesòfils a les obagues, acull una mostra significativa de roure martinenc amb boix, enmig de la qual apareixen petits poblaments de faig.

    La fageda, situada a la vessant nord de la serra, assoleix el seu segon límit meridional europeu, convertint-se en un element singular en aquest territori. Prop de la font hi ha grups de faigs centenaris, però també germinen nous exemplars.

  • La font Grossa

    Surgència natural, abundosa en aigua. L’any 2005 es van descobrir unes estructures que s’identifiquen amb el tractament de llana per part dels paraires, un dels gremis més rellevants de la vila de Centelles i que ocupava a més de 30 famílies a mitjans del segle XVI.

    De la pedra de la muntanya sortia l’aigua que recollien dues canalitzacions paral•leles que desembocaven a dues estructures relacionades entre si, cadascuna amb un fogó i una pica annexa a un dels canals, tot interconnectat per un empedrat i delimitat pels murs de la terrassa on se situa el camí.

  • El Cerdà

    En una localització privilegiada al pla de la Garga hi ha el Cerdà, la casa natal de l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà i Sunyer.

    A finals del segle XV s’hi estableix la família Cerdà, procedent de Sant Quirze de Safaja. La plenitud del mas arriba al segle XVIII quan la família es confirma com una de les principals terratinents de la zona i el mas pren la forma de clos tancat amb la casa principal presidint el veïnat.

    Actualment segueix tenint activitat agrícola i ramadera, però la masia i el seu entorn s’ha adequat com a lloc d’esdeveniments i celebracions, i també com a espai cultural de divulgació de la figura i de l’obra d’Ildefons Cerdà.

    www.maselcerda.cat

  • El molí de la Llavina

    És un dels molins medievals més ben conservats de Catalunya. El molí es documenta al segle XI i la família Llavina s’hi estableix el 1497, per tant fa més de 500 anys. El molí fariner és l’eix vertebrador de la casa, que ha estat construïda en diverses etapes i conforma un conjunt divers, on destaquen les basses, la torre de defensa, els porxos i la masoveria on també hi ha restes d’un molí draper. La part més moderna del conjunt correspon a les instal•lacions de la formatgeria artesana.

    Actualment la família Llavina ofereix la possibilitat de visitar el molí fariner i degustar formatges artesans, entre d’altres activitats.

    www.molidelallavina.com

Localització

Darrera actualització: 13 de juliol de 2018

Responsable polític

També et pot interessar