El passat divendres 30 de maig a la sala de dalt de la biblioteca La Cooperativa, plena per l’ocasió, es va presentar el setè i darrer volum del Diari de Joaquim Renart que tracta el període de 1939 al 1961. El volum comença l’1 d’abril de 1939, dia de l’anunci de la fi de la guerra civil, i acaba el 28 d’agost de 1961, quan pocs dies abans de morir escriu: “Diumenge. Gran calor. No m’he trobat bé”.

D’aquesta manera es finalitza la publicació del Diari que Joaquim Renart va escriure i dibuixar des del 1918, que la família ha editat des del 1995  i en el que diàriament recollia les seves experiències, impressions i opinions tant de la vida familiar i professional, de la participació en diverses associacions i entitats, com de la vida social, de viatges o d’estades a Centelles, però on també recollia notícies d’actualitat o comentava esdeveniments tant d’àmbit local com mundial.

Tal i com va recordar l’alcalde, Josep Paré Aregall, l’origen de l’edició d’aquest volum per part de l’Ajuntament de Centelles es situa en una reunió l’any 2019 entre ell, la regidora de Cultura, Anna Chávez Calm, Jordi Sarrate i Joan Proubasta, net de Joaquim Renart. En el seu parlament va destacar especialment els vincles que Renart i la seva família van establir amb el municipi a través de les seves estades i de la seva participació en diverses iniciatives artístiques i culturals locals. També va explicar que l’edició del volum havia comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

La regidora de Cultura, Anna Chávez Calm, va detallar com va ser el llarg procés que ha permès l’edició del volum, i la feina que ha comportat la selecció de textos i la selecció de dibuixos, tasques realitzades per Laura Cid que ha fet una tria en clau centellenca, però sense perdre les referències més personals ni les relacionades amb un àmbit més general.

Tant l’alcalde com la regidora van posar en valor la importància de disposar d’una crònica tant escrita com dibuixada de Centelles durant aquesta època i la intervenció al llarg de tot el procés, i fins que va poder, de Jordi Sarrate, així com la persistència de Joan Proubasta.

Per la seva banda, Laura Cid, historiadora de l’art, va ser l’encarregada de portar a terme el buidatge del diari i acabar la feina iniciada per Jordi Sarrate en la selecció de dibuixos. Va explicar el que va comportar encabir en un sol volum vint-i-dos anys de vida tant d’àmbit personal i familiar, però també incloure referències a la seva obra com a pintor, dibuixant, decorador i restaurador i a la seva participació a l’Orfeó Català, el Centre Artístic de Sant Lluc o el Foment de les Arts Decoratives, entre d’altres.

Finalment, Roman Proubasta, va intervenir en nom del seu pare, Joan Proubasta, per agrair l’edició del volum per part de l’Ajuntament de Centelles i va posar de relleu que el diari il·lustrat del seu avi és un dels pocs diaris d’aquest tipus que existeixen a Europa. I com a mostra d’aquest agraïment va fer donació dels dibuixos que havia lliurat a Jordi Sarrate per utilitzar-los en l’edició del volum a l’Ajuntament de Centelles.