El Congrés dels Diputats va acollir, el dilluns 13 d’abril, un acte d’homenatge a Ildefons Cerdà organitzat pel Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, amb la col·laboració del Congreso de los Diputados, la delegació de Catalunya del Col·legi de Camins i l’Ajuntament de Centelles ens que formen part de la comissió organitzadora de l’Any Cerdà, junt amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

La sessió estava emmarcada en la celebració de l’Any Cerdà, que commemora el 150è aniversari de la mort d’aquest enginyer de camins centellenc, promotor de l’urbanisme modern i reformador social. La representació centellenca va estar encapçalada per l’alcalde, Josep Paré Aregall i diversos regidors del consistori. Un acte que va permetre reivindicar l’origen centellenc d’Ildefons Cerdà.

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, va destacar en el seu parlament que “el llegat de Cerdà transcendeix el seu temps, la seva visió de la ciutat com a espai per a les persones continua vigent”. Va afegir que la tasca de Cerdà es basa en “el fonament de la política: la recerca del bé comú, la intenció única de millorar la vida de la gent”.

L’alcalde de Centelles i diputat al Congrés, Josep Paré Aregall, va destacar l’origen centellenc de Cerdà argumentant que “és important ubicar l’origen natal per la influència que té en la seva obra el seu origen, des del propi Mas Cerdà i el seu entorn”.

L’alcalde va citar l’historiador britànic Orlando Figes que va dir de Cerdà que “va ser el científic espanyol més important del segle XIX”. L’aportació de Cerdà al món científic és per teoritzar el concepte de l’urbanisme i fer-ho a través d’elements sociològics tècnics i adaptar-los a les infraestructures per a millorar el benestar de la ciutadania”. Per l’alcalde de Centelles, “parlar de Cerdà és parlar d’uns pobles, ciutats i societats més justos socialment, més sostenibles i més segurs en el seu conjunt”.

Miguel Ángel Carrillo, president del Col·legi d’Enginyers de Camins, va fer referència a un Cerdà “potser més desconegut, amb una dimensió nacional, de servei públic i polític, la experiència del qual va ser determinant en el seu pensament i en el projecte de planificació urbana amb un component de justícia social que desenvoluparia després a la ciutat comtal”. Carrillo va recorda el pas de Cerdà per l’Escola de Camins de Madrid, el seu ingrés al Cos de Camins de l’Estat i els seus “vuit anys de treball en diversos llocs d’Espanya, entre els quals destaquen Terol i Múrcia”.

Pere Calvet, degà de la Demarcació de Catalunya i comissionat de l’Any Cerdà, va destacar que “No és casualitat que els debats més urgents de les nostres ciutats —accessibilitat, cohesió social, qualitat de l’espai públic— siguin exactament els que Cerdà va formular amb més d’un segle d’antelació”.

Teresa Navas, historiadora i doctora en geografia, va cloure l’acte amb la conferència ‘Ildefons Cerdà, política i modernitat: les raons d’un científic social’.

En l’Any Cerdà coincideixen l’efemèride del 150è aniversari de la mort d’Ildefons Cerdà i el centenari de la mort de la seva filla, la reconeguda arpista, Clotilde Cerdà amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes. Hi ha previstos diversos actes commemoratius de l’Any Cerdà a Centelles, Barcelona i Madrid.