Assistents: Josep Paré Aregall, alcalde president, PSC-CP Josep Arisa Argemí, regidor, PSC-CP.
Anna Chávez Calm, regidora, PSC-CP. Antoni Castells Preseguer, regidor, PSC-CP Neus Verdaguer Paré, regidora, PSC-CP Víctor López Coronas, regidor, PSC-CP. Alfons Giol i Amich, regidor, ARAJUNTS-AM. Carla Ferré i Castro, regidora, ARAJUNTS-AM. Dolors Calm Morera, regidora, FEM CENTELLES. Víctor Barquer Cruz, regidor, CUP-TSP-AMUNT. Maria Carme Sayós Motilla, regidora, JxCAT-JUNTS Úrsula Serradelarca Rivera, regidora, PRIMÀRIES.  Excusa l’assistència: Víctor López Coronas, regidor, PSC-CP. Pol Julià Soler, és el secretari de l’Ajuntament de Centelles.

1. MOTIVAR INCORPORACIÓ DE PUNTS URGENTS, SI S’ESCAU.

Es presenten a la Junta de Portaveus tres mocions, l’alcalde demana la votació i la incorporació de les següents mocions a l’Ordre del dia:

- MOCIÓ PER UNA PLANA VIVA! PEL COMPLIMENT DE LA LLEI DELS ESPAIS AGRARIS. CAP A UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE.

- MOCIÓ PER A L’IMPULS DE L’AGENDA RURAL DE CATALUNYA - MOCIÓ SOBRE L’AMNISTIA I L’AUTODETERMINACIÓ

Sotmesa a votació la urgència de les mocions, s’aprova per unanimitat dels membres assistents la seva incorporació al punt número 13. Temes urgents de l’Ordre del dia.

2. APROVAR, SI ESCAU, L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE 28 DE JUNY DE 2022 (EXPEDIENT NÚMERO 1032-0006/2022)

S’aprova per unanimitat dels membres assistents l’esborrany de l’acta de la sessió anterior, corresponent a 28 de juny de 2022,.

3. ADJUDICAR, SI ESCAU, EL CONTRACTE DE LES OBRES DE REFORMA I REHABILITACIÓ DEL PALAU DELS COMTES. FASE 1. ESTRUCTURA I COBERTA. EXPEDIENT 1384-0002/2022

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta, la qual cosa suposa set vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP, de la CUP-TSP-AMUNT i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA) una abstenció (de la representant de JxCAT-JUNTS) i quatre vots en contra (dels/de les representants d’ARAJUNTS-AM i de FEM CENTELLES ) dels tretze membres que formen la corporació municipal, va adoptar els següents acords:

Primer. Declarar vàlida la licitació i adjudicar el contracte d’obres mitjançant procediment obert simplificat i tramitació ordinària, per a la contractació de les obres de reforma i rehabilitació del Palau dels Comtes de Centelles. Fase 1. Estructura i coberta, a OBRES I SERVEIS PRESSEGUER, SL, amb NIF B60237849, amb un import total d’1.007.115,00€ (un milió set mil cent quinze euros) IVA inclòs, dels quals 832.326,45€ (vuit-cents trenta-dos mil tres-cents vint-i-sis euros amb quaranta cinc cèntims) es corresponen al preu del contracte i 174.788,55€ (cent setanta-quatre mil set-cents vuitanta-vuit euros amb cinquanta-cinc cèntims) es corresponen a l’Impost sobre el Valor Afegit IVA, per resultar la única i millor oferta en relació qualitat-preu i conforme als Plecs.

Segon. Disposar la despesa derivada d’aquesta contractació, amb càrrec de les aplicacions pressupostàries dels pressupostos municipals de 2022.

Tercer. Requerir a l’adjudicatari per a la formalització del contracte dins dels 15 dies hàbils següents a l’endemà de la notificació de la present resolució, de conformitat amb l’article 153.3 LCSP.

Quart. Notificar a l’adjudicatària i publicar l’adjudicació del contracte al perfil del contractant de l’Ajuntament.

Cinquè. Fer constar que l’anunci de formalització del contracte, d’acord amb l’article 151.1 LCSP, es publicarà en el Perfil del Contractant de l’Ajuntament de Centelles.

4. APROVAR, SI ESCAU, LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL, EL PLA D’INTEGRITAT I LES MESURES ANTIFRAU. EXPEDIENT 1287-0004/2022

Es tracta de l’aprovació del Pla de Mesures Antifrau de l’Ajuntament de Centelles juntament amb la declaració institucional i la resta d’Annexos, en el marc de la gestió dels fons Next Generation EU. Es proposa al Ple l’adopció del següent acord:

Primer. Aprovar el Pla de Mesures Antifrau de l’Ajuntament de Centelles juntament amb la declaració institucional i la resta d’Annexos.

Segon. Publicar el Pla de Mesures Antifrau en el web municipal per al general coneixement, i que serà de compliment obligat per part de les persones que intervinguin en la gestió dels fons Next Generation EU.”

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta, la qual cosa suposa vuit vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP, de la CUP-TSP-AMUNT, de JxCAT-JUNTS i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA) i quatre vots en contra (dels/de les representants d’ARAJUNTS-AM i de FEM CENTELLES ) dels tretze membres que formen la corporació municipal.

5. APROVAR, SI ESCAU, EL PLA DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA LOCAL VINCULAT AL PAESC DE CENTELLES. EXPEDIENT 1287-0001/2022

ES TRACTA D’UNA PROPOSTA D’ALCALDIA

L’alclade, Josep Paré Aregall explica que “El Pla de Transició Energètica forma part del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima.

El Pla s’ajusta al “Pacte d’alcaldes i alcaldesses per al clima i l’energia” de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

Els municipis adherits al “Pacte d’alcaldes i alcaldesses per al clima i l’energia” es comprometen a anar més enllà dels objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables.

L’Ajuntament de Centelles s’ha adherit en aquest pacte perquè té la voluntat d’implicar-se activament en aquest canvi de model i comporta l’assumpció d’alguns compromisos.

Centelles ja es va adherir al Pacte dels Alcaldes l’any 2012 on assumia el compromís de reduir emissions en més d’un 20% l’any 2020. La situació d’emergència climàtica actual i la necessitat de ser més ambiciosos han fet que Centelles renovi el seu compromís amb el Pacte dels Alcaldes el 29 de novembre de 2018 i assumeix reptes més ambiciosos.

Centelles a més ha declarat l’emergència climàtica (17/06/2020) i per tant, aquest Pla de Transició energètica i el pla d’adaptació al canvi climàtic que es deriven de l’adhesió al Pacte dels Alcaldes han de servir per identificar les accions més immediates que han d’impulsar la resposta envers la situació d’emergència climàtica.

Dels compromisos i de les accions a realitzar per complir amb el “Pacte d’alcaldes i alcaldesses per al clima i l’energia” s’ha redactat, a través dels recursos tècnics per a les “mesures locals de mitigació i adaptació al canvi climàtic i de promoció de sostenibilitat” en el marc del Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona de l’any 2020, el document “Pla de Transició Energètica Local vinculat al PAESC” (diagnosi), que es presenta per la seva aprovació”.

L'alcalde  proposa al Ple l’adopció dels acords següents:
Primer. Aprovació, si escau, del “Pla de Transició Energètica Local vinculat al PAESC”

Segon. Procedir a la seva publicació en els canals habituals d’informació de l’Ajuntament.”

L’Ajuntament en Ple, per unanimitat dels membres assistents, va aprobar la proposta.

6. APROVAR, SI ESCAU, EL PLA JOVE DE CENTELLES 2022-2025. EXPEDIENT 1287 0003/2022

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ I CULTURA

L’article 25.1 de la LLEI 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) , amb la seva redacció donada per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estableixen que el municipi, per la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

L’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) es manifesta en termes similars.

L’article 7.2 de la Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut, atorga al s governs locals de Catalunya, juntament amb l’Administració de la Generalitat, competència per actuar en matèria de joventut, d’acord amb aquesta llei i la resta de la legislació aplicable.

L’article 13 de la Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut contempla com a actuacions complementàries dels municipis en matèria de joventut, entre d’altres, l’elaboració de plans locals en matèria de polítiques de joventut, la detecció i estudi de les necessitats en matèria de joventut dins llur àmbit territorial i les accions per afavorir la participació juvenil en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural.

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta, la qual cosa suposa onze vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP, de la CUP-TSP-AMUNT, de JxCAT-JUNTS, d’ARAJUNTS-AM i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA) i una abstenció (de la representant de FEM CENTELLES ) dels tretze membres que formen la corporació municipal, va adoptar els següents acords:

Primer: Aprovar el Pla Jove de Centelles 2022-2025 en els termes que consten a l’expedient administratiu.

Segon: Disposar que, la vigència del Pla Jove de Centelles serà des de l’endemà de la data de la seva aprovació fins el 31 de desembre de 2025, ambdós inclosos.

Tercer: Establir que, si en data 1 de gener de 2026, l’Ajuntament de Centelles no ha aprovat un nou Pla Jove, el Pla actual quedarà prorrogat automàticament pel període d’un any.

Quart. Publicar el Pla Jove Local 2022-2025 al Portal de Transparència, d’acord amb l’article 12 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.”

7. APROVAR, SI ESCAU, L’ ACORD PER L’ADOPCIÓ DEL COMPROMÍS D’IMPLEMENTACIÓ DE L’AGENDA URBANA LOCAL. EXPEDIENT 1287-0002/2022

Vista la proposta d’Alcaldia, que reproduim tot seguit:

PROPOSTA D’ALCALDIA

El Ple municipal de Centelles va aprovar el 30 d’octubre del 2017 el nou Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat amb l’objectiu d’avançar cap a un desenvolupament sostenible del municipi davant dels nous reptes i problemàtiques ambientals.

En l’actual Pla de Mandat s’estan implementant els ODS de l’Agenda 2030 amb l’alineació dels programes i plans als objectius adequats a la línia de treball. L’Agenda Urbana Local esdevé una eina idònia per a redefinir el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat en el seu àmbit urbà d’acord amb la implementació dels ODS. D’aquesta manera, es revisen les línies de treball i de planificació d’acord amb un medi ambient urbà dinàmic sota la pressió continua de l’activitat humana.

La implementació de l’Agenda Urbana Local consisteix en identificar les actuacions, establir prioritats, calenderitzar i establir els corresponents indicadors a partir d’una diagnosi ambiental que, en el cas de Centelles, ja es va elaborar el 2017 i que es podrà actualitzar a partir de les bases d’informació disponibles.

La Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), a la qual ens trobem adherits, ofereix assessorament i suport per a l’elaboració de l’Agenda Urbana. La Diputació de Barcelona ofereix el recurs tècnic per al disseny de l’Agenda Urbana dins el Catàleg de Serveis 2021-2023. El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana també disposa de línies de finançament per a la seva elaboració.

L’Ajuntament en Ple, per unanimitat del membres assistents, va adoptar els següents acords:

Primer. Aprovar l’acord per a l’adopció del compromís d’implementació de l’Agenda Urbana Local, en conseqüència, es compromet a:

1. a) Elaborar i aprovar el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Local que, de conformitat amb els acords internacionals, identifiqui les actuacions en l'àmbit normatiu i de la planificació, en el finançament, en la governança, en la participació ciutadana i en l'intercanvi i la difusió del coneixement sobre els fenòmens urbans.
2. b) Donar a conèixer a la població de Centelles els beneficis que aporta l’Agenda en la capacitat d’ordenar la presa de decisions amb una visió estratègica, de manera que totes elles siguin coherents, sistemàtiques i integrades.
3. c) Establir vincles i relacions amb altres pobles i ciutats que es trobin en procés d’elaboració de l’Agenda Urbana Local o que hagin aprovat el Pla d’Acció per intercanviar experiències i avançar col·lectivament en aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Segon. Comunicar el present acord a les administracions i entitats d’interès perquè en tinguin constància i per a optar a l’assessorament i suport per a una implementació exitosa

Tercer. Procedir a la seva publicació en els canals habituals d’informació de l’Ajuntament.

8. APROVAR, SI ESCAU, L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT, NÚMERO 5/2022 I SUBVENCIONS VÀRIES. EXPEDIENT 1627-0005/2022

Es demana aprobar un suplement de crèdit per valor de 364.614,48 €. I un crèdit extraordinari  de 1.973.574,18 €. Del suplement de crèdit destaca 150.000 € per l’escola Bressol i 24.000 euros per vies publiques. I del crèdit extraordinari destaquen el 1.557.032,50 € pel parc solar de la Gavarra i 70.000 € per renovar una pista de tenis. Hi ha una previsió d’ingressos de 1.549.108,48 € i un romanent de tresoreria de 789,080 €. Les modificacions de crèdit pugen 2.338.188, 66 €.

L’Ajuntament en Ple, per majoria simple, la qual cosa suposa sis vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP i de la CUP-TSP-AMUNT i) dues abstencions (de la representant de JxCAT-JUNTS i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA ) i quatre vots en contra (dels/de les representants d’ARAJUNTS-AM i de FEM CENTELLES ) dels tretze membres que formen la corporació municipal.

Giol va criticar les modificacions de crèdit titllant-les de electoralistes i de falta de previsió “estarem atents a tal com es fan les coses, el vot serà negatiu”.

Per Calm “cal saber que ens costa l’Escola Bressol als contribuents?”. Critica l’equip de govern “per tal de com fan les coses”.

9. APROVAR, SI ESCAU, L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DE L’ORGANISME AUTÒNOM LOCAL RESIDÈNCIA SANT GABRIEL, NÚMERO 1/2022

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta, la qual cosa suposa vuit vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP, de la CUP-TSP-AMUNT, de JxCAT-JUNTS i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA ) i quatre vots en contra (dels/de les representants d’ARAJUNTS-AM i de FEM CENTELLES ) dels tretze membres que formen la corporació municipal.

Es tractava d’aprovar la primera modificació de crèdits en el Pressupost de l’organisme autònom local residència Sant Gabriel vigent, en els termes següents: Procedència dels fons: Transf. corrents Ajuntament  305.000,00 i transf. capital Ajuntament 13.407,68 €. Total Transferències 318.407,68 €. Partides afectades per la modificació proposada. Pressupost de despeses. Retribucions bàsiques personal laboral temporal. Quotes seguretat social. Climatització recepció. En total = 730.707,68 €.

10. APROVAR, SI ESCAU, LA MOCIÓ PER LA PROGRAMACIÓ D’ACTUACIONS AL TRAM NORD DE LA LÍNIA FERROVIÀRIA INTERNACIONAL R3. EXPEDIENT 1029-0004/2022

El secretari fa lectura de la part dispositiva de la Moció que en resum diu el seguent:

L’actualització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, vigent actualment, preveu diverses actuacions a l’àmbit de la línia ferroviària de Montcada Bifurcació a la Tor de Querol – Enveig, on presta servei la línia R3 de Rodalies de Catalunya. Entre les actuacions previstes al Pla per a la línia, destaquen les que fan avançar la progressiva duplicació, per trams, de la via única existent actualment en tot el traçat, que significa la restricció de capacitat més important per a la prestació de serveis. Així, amb caràcter d’execució immediata —programades en el quinquenni actual, fins a 2025—, s’hi troben la duplicació de la via i remodelació de les estacions en el tram entre Parets del Vallès i la Garriga —actualment en execució— i la duplicació d’un quilòmetre de via a la capçalera Sud de l’estació de Vic —actualment en procés de contractació. Per altra banda, tal com preveu el Pla, recentment s’ha adjudicat la redacció de l’Estudi Informatiu de la duplicació de la via en el tram Centelles - Vic —amb execució prevista al següent quinquenni, 2026-2030— i s’avança en la planificació de la duplicació del tram aigües avall de Parets del Vallès, per la qual cal encoratjar totes les parts implicades a arribar a acords. A més, els darrers anys s’han fet inversions significatives també en la part nord de la línia com la renovació del Túnel de Toses —finalitzada el maig de 2021— i la rehabilitació del pont del Ter a Ripoll —programada per a l’estiu d’aquest any 2022.

Cal remarcar la importància que té planificar les infraestructures ferroviàries amb una visió integral, que respongui sempre al servei públic que cal oferir al territori. Així mateix, si bé d’això en queden excloses les afectacions temporals per obres, els canvis en els serveis de transport públic han de significar sempre una millora per als usuaris i cal fer-los de forma coordinada amb el territori per garantir l’encaix amb la resta de modes de transport públic.

Amb l’objectiu de prosseguir amb el desenvolupament de la mobilitat sostenible al corredor de la línia —Barcelona – Osona – Ripollès – Cerdanya, el qual també té influència sobre la Garrotxa— i de la seva articulació troncal a partir del ferrocarril, amb una oferta de serveis major i més competitiva, des de l’Oficina Tècnica de l’R3 es valora com imprescindible la programació de noves actuacions per al quinquenni 2026 – 2030 del Pla de Rodalies, tot aprofitant la sinergia que pot oferir la coordinació de les afectacions al servei per les obres del desdoblament del tram Parets – La Garriga amb les noves actuacions que es proposen a continuació: 1. Redacció de l’Estudi Informatiu del desdoblament del tram La Garriga – Centelles

El servei de rodalia de la línia R3 només serà homologable al de la resta de línies de Rodalies de Catalunya si fins la 6a corona tarifària compta amb la capacitat que ofereix la doble via, que en l’actualitat comença a construir-se. Per tal que no s’aturi el ritme d’avanç en el desdoblament, cal que s’iniciï el més aviat possible la redacció de l’estudi informatiu del tram La Garriga – Centelles, actualment no previst pel Pla de Rodalies, de manera que el projecte constructiu i l’adjudicació de l’obra estiguin llestos quan s’estiguin acabant les obres del desdoblament del tram Parets – La Garriga i puguin coordinar-se amb el desdoblament

Centelles – Vic. Així mateix, també seria convenient estudiar la viabilitat de fer desdoblaments parcials en alguns trams de via entre Vic i Ripoll.

2. Nova estació Torelló – La Garrotxa i habilitació de l’estació actual de Torelló com a capçalera de serveis
   El traçat de la línia de l’R3 creua tot el nucli urbà de Torelló, amb l’estació actual situada a la part nord d’aquest recorregut. Caldria l’obertura d’una nova estació a l’àmbit del polígon industrial la Caseta, a l’extrem sud de Torelló, prop de la intersecció amb la carretera C-37. Gràcies al seu emplaçament estratègic, l’estació podria millorar notablement el servei de l’R3 a grups de potencial demanda pel seu caràcter fortament intermodal. Aquests serien, en primer lloc, els usuaris de la comarca de la Garrotxa, els quals tindrien serveis coordinats de bus d’aportació a través de la C-37, que estalviarien un terç del temps de viatge respecte la seva destinació actual a Vic i farien el transbordament molt més àgil. En segon lloc, se’n veuria beneficiat el conjunt del nord d’Osona, amb l’obertura d’un aparcament d’intercanvi de ràpid accés des de la xarxa viària interurbana. Per acabar, també donaria servei a la part sud del nucli urbà de Torelló, molt allunyada de l’estació actual.

Per altra banda, la conversió de l’estació actual de Torelló com a capçalera de serveis de rodalia —realitzant les funcions actuals de Vic en aquests serveis, vertebrant millor la mobilitat de la Plana de Vic— faria prendre en consideració la necessitat d’habilitar una tercera via desviada a l’estació actual, en coordinació amb l’obertura de la nova estació i aparcament d’intercanvi de Torelló – La Garrotxa.

L’obertura de la nova estació, amb la inclusió de la Garrotxa a l’àmbit d’influència de la línia, hauria de venir acompanyada d’una potenciació dels serveis ràpids entre les comarques de la part nord de la línia i Barcelona, i en cap cas d’un augment global dels temps de viatge per als usuaris que es desplacin més al nord de Torelló.

3. Nou taller i platja de vies d’estacionament a Ripoll

Per a la millora de la fiabilitat i la qualitat del servei, és important que la línia R3 disposi d’infraestructura pròpia de manteniment i estacionament de la flota a la seva capçalera nord, amb especial atenció a la que realitza serveis de caràcter regional cap a Ripoll i més amunt. El complex ferroviari de Ripoll disposa de prou terreny per acollir tant tallers com una platja de vies suficient per a l’estacionament nocturn i en hores vall del material mòbil en bones condicions, mentre que significaria un impuls al sector industrial de la comarca del Ripollès.

4. Reobertura de vies desviades com a punts d’encreuament entre Torelló i Puigcerdà

Per a una major capacitat de la infraestructura, menys rígida pel que fa a la programació de serveis, de manera que permeti augmentar-ne la freqüència i reduir el temps de viatge, és necessari reobrir vies desviades com a punts d’encreuament en estacions —actualment baixadors— entre Torelló i Puigcerdà allà on n’hi havia hagut, especialment a Toses i Campdevànol.

5. Reobertura de la via d’ample estàndard entre Puigcerdà i la Tor de Querol – Enveig

La rehabilitació de la connexió entre Puigcerdà i la Tor de Querol – Enveig amb via d’ample estàndard permetria que els serveis operats per l’SNCF de la línia cap a Tolosa de Llenguadoc i París tinguessin la capçalera sud a Puigcerdà. D’aquesta manera, es potenciaria el caràcter de node de l’estació de la capital de la Cerdanya.

El Ple de l’Ajuntament de Centelles ACORDA

1. Donar suport a les cinc actuacions definides per l’Oficina Tècnica de l’R3 al tram nord de la línia de l’R3, fer-ne el seguiment i vetllar pel seu avenç.
2. Instar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a Adif i a RENFE, d’acord amb les seves competències i funcions, a programar les cinc actuacions definides per l’Oficina Tècnica de l’R3 al tram nord de la línia de l’R3 amb la màxima agilitat i de forma coordinada amb les actuacions del Pla de Rodalies actualment en execució.
3. Demanar a les institucions, entitats i associacions de les poblacions i comarques de l’àmbit d’influència del tram nord de la línia de l’R3 que se sumin i adhereixin a aquest acord.
4. Notificar aquest acord a la Secretaria General d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, a l’Oficina de Coordinació del Pla de Rodalies, a Adif i a RENFE; així com també comunicar aquest acord a l’Oficina Tècnica de l’R3 i al Consell Comarcal de [corresponent a la comarca de cada Ajuntament, en cas de presentar-la un Ajuntament]. “

El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels membres assistents, aprova la Moció en la seva integritat.

11. DONAR COMPTE DE LA SENTÈNCIA 143/2022, DE 25 DE MAIG, PA 103/2021. EXPEDIENT 1366-0004/2021

El secretari de l’Ajuntament fa lectura de la part dispositiva de la Sentència núm.143/2022, dictada en data 25 de maig de 2022 pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona

“FALLO

Desestimo el recurso contencioso administrativo interpuesto por MPR y condeno al recurrente al pago de 300 euros en concepto de costas procesales.

Notifíquese esta resolución a las partes, indicándoles que contra la misma no puede interponerse recurso ordinario alguno.

Líbrese testimonio de esta Sentencia para su constancia en autos, llevando el original al Libro de las de su clase.

Así por esta mi Sentencia, definitivamente juzgando en primera instancia, lo pronuncio, mando y firmo.”

12. DONAR COMPTE DE LA RELACIÓ DE DECRETS DE L’ALCALDIA, ADJUNTA, DE 18 MAIG DE 2022 A 21 DE JULIOL DE 2022. EXPEDIENT 1038-0001/2022

L’alcalde dóna compte, mitjançant relació succinta, prèviament distribuïda, de les resolucions adoptades per l’Alcaldia des de l’última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres de resolucions corresponents, als efectes de l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.

13. TEMES URGENTS

“MOCIÓ PER UNA PLANA VIVA!
PEL COMPLIMENT DE LA LLEI DELS ESPAIS AGRARIS. CAP A UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

Ursula Serradelarca Rivera, regidora del grup polític municipal CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA, fa lectura de la part dispositiva de la Moció que es transcriu literalment:

El context general

Com és ben sabut, l’agricultura té un paper clau en el sosteniment de les societats actuals. Estimacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) assenyalen que les previsions demogràfiques requereixen augments de producció significatius i, en consonància amb això, també fan necessari protegir la superfície agrària.

No obstant això, en el context europeu i català la presència d’espais agraris ha minvat notablement en el darrer segle, i segueix disminuint. El Comitè Econòmic i Social Europeu també subratlla la fragilitat dels entorns agraris periurbans actuals i destaca que cal donar estabilitat a aquests espais “reduint al màxim la pressió urbanística i els usos aliens a l’activitat agrària, i facilitant l’accés a l’ús agrari de la terra”.

L’any 2019 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris. Aquesta llei té la voluntat de frenar la creixent ocupació del sòl, i assenyala la necessitat d’introduir en la societat “la cultura del sòl com a recurs limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada destruït”. Malgrat tot, aquest valuós instrument encara no s’ha desplegat.

La Plana de Vic

La Plana de Vic és un important mosaic agroforestal que conviu amb la trama urbana, en una veritable “ciutat agrària”. El seu paisatge es manté en un difícil equilibri amenaçat per la creixent urbanització i la conseqüent fragmentació dels espais que la conformen. Diversos estudis assenyalen que actualment ens trobem en el llindar en el qual caldrà decidir si les seves bases i el patrimoni agrícola han de seguir existint.

Aquesta plana agrícola juga un paper clau en el nostre territori, no només en la producció local d’aliments, actualment destinada majoritàriament a la ramaderia. El seu mosaic agroforestal, delimitat per diversos i valuosos turons testimoni, també és cabdal per a la connectivitat ecològica i la biodiversitat que acull (cada cop més minvada). La Plana de Vic és refugi d’hàbitats d’alt interès natural, alguns d’ells considerats Hàbitats d’Interès Comunitari per la Unió Europea. La regió consta com a Paisatge d’Atenció Especial, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Per tot això calen plans d’ordenació urbanística que reconeguin els valors ecosistèmics, socials i patrimonials únics de la Plana de Vic, sobre la qual es fa urgent i necessària l’aplicació de la nova Llei dels espais agraris. Constatem que els planejaments urbanístics municipals d’aquesta regió no tenen una coherència pel que fa a l’harmonització estratègica comarcal, i no recullen l’esperit i la voluntat d’aquesta Llei. Fa falta una visió de conjunt de la Plana de Vic; una visió supramunicipal.

La pandèmia de la Covid-19 ha posat en evidència la fragilitat de les nostres societats, fortament dependents dels mercats globals. Hem pres consciència de la importància dels espais periurbans, no només per a l’alimentació, sinó també per al lleure i la nostra salut. També s’ha evidenciat que els terrenys agrícoles són en si mateixos un bé valuós de difícil recuperació, i a la vegada absolutament estratègics, pensant en l’escenari de crisi climàtica, transició energètica, i relocalització de les economies. Demanem doncs un compromís real de les institucions per avançar cap a un planejament territorial a l’altura d’aquests reptes, i que aquestes actuïn de forma responsable, sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

Per tot això, demanem al ple de l’Ajuntament de Centelles que adopti els següents acords:

1. Instem la Generalitat de Catalunya, a impulsar l’aplicació de la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris a la Comarca d’Osona. Tal com preveu la mateixa llei, la Plana de Vic, amb

majors pressions urbanístiques, constitueix un àmbit geogràfic coherent per poder començar la redacció del Pla territorial sectorial agrari específic. Considerem que la Plana de Vic, és una de les “àrees concretes del territori amb una estructura de l’espai agrari molt ben definida, en la qual és necessària una intervenció específica per raó de les llurs característiques, llur problemàtica o llurs singularitats”.

2. Instem el Consell Comarcal d’Osona a liderar, impulsar i facilitar, la redacció de la Carta del Paisatge de la Plana de Vic. Aquest document ha de ser fruit d’un procés consensuat, participat per les institucions, associacions i moviments socials, amb l’objectiu principal d’arribar a un tipus de concertació territorial o “pacte pel territori”, que assenyali els valors del territori a preservar, i una estratègia conjunta a seguir.
3. Instem el Consell Comarcal d’Osona, a la creació d’un banc de terres comarcal, que funcioni com una Agència Local per a la promoció de la pagesia. Degut a que els espais agraris no es poden mantenir sense una pagesia viva, aquesta “oficina” tindria el propòsit de vetllar per l’accés a la terra de nous pagesos i facilitar el relleu generacional. Així s’evitarà l’acaparament de terres per part de poques empreses i es donarà ús a finques agroforestals

de muntanya o periurbanes a la Plana de Vic que estiguin en desús o que es puguin recuperar. Tot això treballant conjuntament amb les organitzacions professionals agràries, escoles agràries i entitats socials del sector.

4. Adquirim el compromís com a ajuntament d’encaminar les polítiques municipals i els nous plans d’ordenació urbanística (POUM), en la mesura del possible, cap a la preservació dels espais naturals i agraris, per no agreujar-ne la fragmentació. Treballarem per adoptar una visió de conjunt territorial, bo i entenent que és imprescindible treballar en col·laboració amb els altres consistoris. Així mateix, prioritzarem la utilització de tots els espais ja construïts, ja sigui per a usos residencials, industrials o comercials, abans que la planificació d’urbanització de nous espais. També pel que fa a nous projectes d’infraestructures energètiques, prioritzarem els espais ja construïts, fent bo el principi de cautela, a fi de potenciar la sobirania alimentària com a repte de país.
5. Al mateix temps, per tenir una bona eina de protecció dels espais agraris, ens comprometem a elaborar un mapa de sòls a nivell municipal, que tingui com a finalitat la identificació dels espais d'alt valor agrari i l’establiment d’un sistema d'informació, catalogació i monitorització d’aquests espais.”

L’Ajuntament en Ple, per unanimitat dels membres assistents, aprova la Moció en la seva integritat.

MOCIÓ PER A L’IMPULS DE L’AGENDA RURAL DE CATALUNYA

Anna Chávez Calm, presidenta de la Comissió de Portaveus, fa lectura de la part dispositiva de la Moció que es transcriu literalment:

“MOCIÓ PER A L’IMPULS DE L’AGENDA RURAL DE CATALUNYA

A Catalunya, dos de cada tres municipis tenen una densitat de població de menys de 100 hab/km2, tot i que més de la meitat no arriba als 20 hab/ km2. Així mateix, hi ha 336 municipis

de menys de 500 habitants, que tot i representar el 35% de la superfície del país, només acullen l’1% de la seva població.

És en aquest context que s’elabora l’Agenda Rural de Catalunya, document estratègic participatiu que recull les aspiracions de les diverses ruralitats del nostre país per fomentar el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.

La redacció de l’Agenda Rural Catalana, feta prenent el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per elaborar una Agenda Rural Europea, és una iniciativa de la Comissió Interdepartamental sobreDespoblament Rural, que va encarregar la coordinació del document a una comissió redactora formada perl’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS).

Amb aquest encàrrec, es va iniciar un procés participatiu per elaborar una proposta tan àmplia com fos possible, impulsat i vetllat per una Comissió Motora formada per més de 35 entitats representatives del territori i amb ampli coneixement en les diferents matèries. Aquest procés va permetre conèixer l’opinió de més de 1.200 persones que van participar en els diversos tallers organitzats arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural.

A partir de totes les aportacions rebudes la Comissió redactora va identificar 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 tenen un caràcter estratègic Aquestes accions s’han organitzat entorn de set grans reptes:

1. Persones, benestar i repte demogràfic.
2. Transició ecològica.
3. Territori connectat.
4. Sistema agroalimentari.
5. Gestió forestal.
6. Innovació i dinamització social i econòmica.
7. Governança.

L’Agenda Rural ha d’esdevenir un element clau per planificar les polítiques d'equilibri i cohesió territorial del país. Per aquest motiu el seu desplegament es farà a través d’un Pla d’Acció que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats.

Els ens locals també hem de ser part activa d’aquesta Agenda Rural de Catalunya en defensa de l’equitat territorial i l’equitat social.

Per tot el que s’exposa, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

1. Instar al Govern de la Generalitat a incorporar les accions que s’inclouen a l’Agenda Rural de Catalunya que siguin de la seva competència en els plans d’acció de cada Departament.
2. Instar al Govern a incorporar les determinacions de l’Agenda Rural als Projectes de Llei que s’impulsin des del propi Govern amb afectació al territori, com la Llei de Territori, l’Estatut del Municipi Rural o la llei de Governs i Finances Locals.
3. Instar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a incorporar en la seva activitat parlamentària el contingut de les propostes de l’Agenda Rural de Catalunya, especialment l’anomenat “Rural Proofing” en tota l’activitat legislativa.
4. Instar als partits i agrupacions d’electors que es presentin a les eleccions municipals del proper 28 de maig de 2023, a incorporar en els seus programes les propostes de l’Agenda Rural.
5. Incorporar en el Pla d’Acció Municipal aquelles accions de l’Agenda Rural que siguin competència d’aquesta Corporació.
6. Instar al Govern de la Generalitat i a les entitats que han impulsat l’Agenda Rural de Catalunya a concertar una governança de la pròpia agenda que permeti impulsar el seu contingut i avaluar el seu compliment.
7. Instar al Govern de la Generalitat i a les institucions i entitats del nostre país a treballar de manera coordinada les accions que es desenvolupen per al desplegament de l’Agenda 2030 de Catalunya, l’Agenda Rural i l’Agenda per als pobles i les ciutats de Catalunya 2050.
8. Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. Donar trasllat també a l’Associació de Micropobles de Catalunya (AM), a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i a l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) al correu agendaruralcat.cat.”

L’Ajuntament en Ple, per unanimitat dels membres assistents, aprova la Moció en la seva integritat.

“MOCIÓ PER L’APROVACIÓ DEL MANIFEST DE L’ACORD SOCIAL PER L’AMNISTIA I L’AUTODETERMINACIÓ

MOCIÓ SOBRE L’AMNISTIA I L’AUTODETERMINACIÓ

Anna Chávez Calm, presidenta de la Comissió de Portaveus, fa lectura de la part dispositiva de la Moció que es transcriu literalment:

ANTECEDENTS I MOTIUS

En la darrera dècada, la societat catalana ha protagonitzat un llarg procés democràtic, amb una mobilització persistent i singular, per decidir lliure i pacíficament el seu present i el seu futur. De les primeres consultes populars, a la manifestació contra la sentència de l’Estatut, passant per la consulta del 9N i fins arribar al referèndum de l’1-O, brutalment reprimit per l’Estat, i la vaga general del 3 d’octubre.

Aquest octubre farà cinc anys de l’inici d’un canvi de cicle marcat per una llarga repressió que encara no ha acabat. La seva continuïtat –avui, ara i aquí– és un fet que va des de la pervivència de l’exili fins a les més de 800 persones amb causa judicial encara oberta. Arran d’aquells fets, més de 2.562 persones han estat investigades i les estimacions més acurades estimen en més de 4.500 les persones afectades, comptant les 1.066 persones ferides l’1-O. Per contra, cap responsable d’aquella violència policial ha estat condemnat sinó tot el contrari: tots han estat ascendits, guardonats i condecorats.

Malgrat tot, rere cinc anys complexes i difícils i encara sota l’actual context de bloqueig, volem palesar que durant tot aquest temps el posicionament clarament majoritari de la societat catalana ha estat clar i inequívoc, de forma continuada i ininterrompuda, davant la dinàmica repressiva viscuda i respecte a la necessitat d’un marc democràtic de resolució del conflicte. I és això què volem posar en valor: entre el 70% i el 80% de la societat s’ha posicionat, ahir i avui, contra la repressió i a favor d’una sortida democràtica.

També en aquests cinc anys, els més destacats organismes internacionals de defensa dels drets humans, múltiples instàncies judicials europees i fins al Consell d’Europa han constatat l’anomalia democràtica que vivim. L’excepcionalitat jurídica, penal, penitenciària i policial viscuda ens situa com una excepció. El catàleg desplegat ha estat tristament extens –de la guerra bruta a cada inhabilitació, de l’aplicació del 155 a recórrer a tipus penals especials (sedició, rebel·lió, terrorisme), de les multes milionàries a la presó, fins a arribar a l’espionatge cibernètic massiu. Tot plegat, mentre la suspensió de lleis catalanes, la prohibició de debatre en seu parlamentària qüestions com la monarquia o l’autodeterminació o la ingerència judicial en el model educatiu configuren l’altra cara d’una mateixa moneda.

En temps convulsos, la regressió, la involució i la degradació democràtica ens afecta a totes i tots. Amb el retrovisor panoràmic del temps viscut i els llums llargs que cerquen una resolució democràtica, avui insistim en que les bases de qualsevol sortida passen per la fi de la repressió i la construcció d’un marc democràtic de resolució. Difícilment hi haurà alternativa democràtica si no es resolen les conseqüències del conflicte ni s’aborden les arrels del mateix.

Per tot l’anteriorment exposat, els grups municipals de l’Ajuntament de Centelles proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord:

L’Ajuntament de Centelles, atès l’impuls civil que promou un ampli Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, expressa el seu suport a:

• -  L’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades.
• -  L’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana.”

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta, la qual cosa suposa onze vots favorables (dels/de les representants del PSC-CP, d’ARAJUNTS-AM, de JxCAT-JUNTS, de FEM CENTELLES i de CENTELLES PER LA REPÚBLICA - PRIMÀRIES CATALUNYA) i una abstenció (de la CUP-TSP- AMUNT) aproven la Moció en la seva integritat.

14. PRECS I PREGUNTES

Es va posposar el debat d’aquest punt de l’Ordre del dia, ja que s’havia sobrepassat el temps legalment reglamentàri per a la celebració plenària.

El president aixeca la sessió.

» Convocatòria, ordre del dia i acta