El passat dijous 7 de maig, la sala noble del Palau dels Comtes va acollir la xerrada “La Solidaritat Catalana de 1907” a càrrec de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté que va exposar la formació i el significat d’aquesta coalició política electoral catalana formada per nacionalistes, federalistes, republicans i carlins, per les eleccions generals del 21 d’abril de 1907, en les que va obtenir una victòria aclaparadora. La Solidaritat Catalana va néixer com a resposta a la repressió militar contra la premsa catalana, quan els militars van assaltar les redaccions del setmanari satíric “El Cu-Cut!” i del diari “La Veu de Catalunya” el 25 de novembre de 1905, i a la Llei de Jurisdiccions de 1906, que posava sota jurisdicció militar els delictes contra la unitat de la pàtria, la bandera i l’exèrcit. Solé Sabaté va fer un recorregut pels antecedents de la Solidaritat Catalana i també va lligar la seva conferència amb el moment actual.

L’acte, presentat pel regidor de Patrimoni Històric-Artístic, Albert Reixach i Prat, i conduït pel l’historiador i escriptor centellenc, Jaume Campàs, també va servir per presentar l’opuscle “L’espasa de don Jaume. Manuel de Llanza i de Pignatelli” de l’historiador i escriptor Pau Baraldés Ribas i que ha estat editat per l’Ajuntament de Centelles. Centrat en la figura de Manuel de Llanza i de Pignatelli, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (1858-1927), fill d’una nissaga de carlins, home de fortes conviccions religioses catòliques, diputat al Congrés pel districte electoral de Vic el 1891 i nomenat senador per dret propi el 1893. Va participar a la Solidaritat Catalana i fins el 1919 va esdevenir una de les principals figures del carlisme català.

Durant les seves estades puntuals a Centelles va mantenir contactes amb els carlins centellencs i també va emprendre reformes al Palau de Comtes, va donar la font de la plaça Major i va construir el panteó per la seva família al costat de l’església de Sant Martí de Centelles.

L’acte va acabar amb una ronda de preguntes molt participativa per part del nombrós públic assistent.